L'ESCOLA
Tornem a prendre com exemple l'aprendre a escriure. No podem fer avançar igual una criatura que només posa les vocals que a una altra que ja posa algunes consonants incorrectes però que en tot cas ha arribat a necessitar posar més lletres. Cada una d'aquestes dues persones necessita una actuació diferent per part nostra.
Això implica, doncs, tenir en compte com està cada criatura, en quin moment de maduració, i ja sabeu que cada criatura madura diferent. Heu vist com criatures de la mateixa edat van començar a caminar o a parlar en diferents moments... i aquestes diferències també es manifesten i les volem tenir en compte quan la canalla es va fent gran: cal respectar la maduració als tres anys, als cinc i als dotze. Així doncs hi ha molts nivells a la classe? sí, i és bo que sigui així. Això ens facilita l'intercanvi, la interacció, la col·laboració... la diversitat que pensem que enriqueix. Ningú frena l'aprenentage de ningú; la interacció, la col·laboració, l'intercanvi, la cooperació fan possible el creixement mutu.
No hi ha gent més avançada i gent més endarrerida, cada persona està en una etapa diferent, i el millor és que tothom avança. Respectar el procés de cada persona no vol dir deixar-la sola que s'espavili, el que vol dir és que a aquella persona en concret l'has de punxar en un lloc perquè avanci, diferent del lloc on has de punxar-ne una altra. Els racons a parvulari i els tallers a primària són dos espais que faciliten una intervenció molt personalitzada.
Però encara anem més enllà. Tothom pot ensenyar a tothom i tothom pot aprendre de tothom. Dins de l'aula amb les companyes i els companys de la classe, però també fent tallers i activitats amb nenes i nens més grans, o més petits, compartint experiències amb les àvies i els avis, amb persones adultes amb algun tipus de discapacitat o trastorn... A la nostra escola hi cap tothom i la diversitat és vista com una oportunitat i no com una nosa.
