Aquí
arribem a una altra idea clau. Molta gent creu que s'aprèn per
acumulació, posant un coneixement sobre un altre, i a sobre un
altre i anar fent pila...
Nosaltres creiem que s'aprèn relacionant. La gent gran ho fem
així.
Davant un nou coneixement la tendència és buscar què
sabem d'allò, què sabem que s'hi assembli o quina idea
teníem sobre allò, o què ens recorda. Si una cosa
nova la puc relacionar amb una que ja sé, l'aprenc molt millor.
I no ens referim a aprendre de memòria, tot i que la memòria
és útil per a moltes coses: poemes, cançons, les
taules de multiplicar, l'abecedari, ... però aquí no parlem
de memoritzar, sinó d'aprendre de debò, d'aprendre pensant.
Així, si tenim en compte què sap cada criatura, què
pensa i què creu, no podem fer taula rasa i treballar tots i
totes partint del mateix lloc, i arribar al mateix lloc alhora. És
per això que a l'escola no fem servir llibres
de text i en lloc d'això busquem llibres diversos sobre
cada tema a tractar, les nenes i els nens porten informació de
casa, convidem mares i pares o persones externes a l'escola a fer xerrades
i activitats dins de l'aula, aprofitem les noves tecnologies...
Les sortides i les colònies, que ajuden a consolidar aprenentatges,
a desvetllar noves inquietuds, a enfortir els vincles i a cohesionar
els grups, ocupen un lloc important en el dia a dia de l'escola.
la
interacció,
la col·laboració, l'intercanvi, la cooperació fan
possible el creixement mutu