L'ESCOLA

Aprenem relacionant

Les persones de 3 anys, de 8, de 12 pensen, tenen idees, es plantegen preguntes. Si els donem la possibilitat hi ha un munt de coses que poden fer: són, indiscutiblement, interlocutores vàlides.

Això vol dir que cal escoltar-les; però escoltar-les i ja està no és suficient, cal recollir allò que han dit i fer-ne alguna cosa: si és una pregunta cal respondre-la o ajudar-los a respondre-la pel seu compte, si és una idea cal recollir-la i fer-la extensiva, si és un problema, un sentiment, una por s'ha d'abordar...
No s'hi val que la criatura digui una cosa i el nostre discurs vagi per una altra banda.

Cal oferir un espai, un temps i, sobretot, un ambient de confiança que permetin que les criatures facin propostes, opinin, preguntin, expliquin els seus sentiments, plantegin problemes, demanin col·laboració... i no només sabent que se'ls escoltarà sinó tenint el convenciment profund que allò que diuen pot ser important, serà recollit, se'n parlarà, tindrà ressò.

Aquest tenir en compte el que diuen, el que pensen, el que saben i fer-ho servir ajuda a anar aprenent i a tirar endavant. Per exemple, en el procés d'aprendre a escriure hi ha un moment en què escriuen coses que
no s'acaben d'entendre, potser només fan servir vocals, però en aquest moment les criatures creuen que això és escriure, és la seva hipòtesi. Nosaltres recollim la seva idea i les posem en contradicció per ajudar-les a avançar.

En tots els aprenentatges és així, les criatures tenen una idea de la majoria de coses. De vegades sembla que d'un tema no n'hagin de saber res, però no és cert. Saben coses, pensen, en tenen idees, formulen hipòtesis. Això no vol dir que tot el que saben sigui correcte o estigui clar o ben endreçat.

La feina d'aprendre és comprovar si el que pensem és correcte, ordenar-ho, ampliar-ho, lligar-ho amb altres coses que sabem, generalitzar-ho si és possible, aclarir dubtes, respondre preguntes...